Escric aquest post alertat per una tertúlia en un programa de RAC1 que fa un parell de dies va copsar la meva atenció. L’eix de la conversa girava al voltant del fet que els governs sovint aproven mesures per lluitar contra l’atur juvenil, però obliden que un col.lectiu cada dia més nombrós, el que ronda la cinquantena, no és afavorit amb polítiques que resolguin la delicada situació a la que es veuen abocats si l’atur truca a la seva porta.

—- Imatge extreta del blog d’Antonio Peñalver —–

 

Així, assistim a la paradoxa que situa els treballadors en el punt àlgid de les seves competències i amb un cabàs d’experiència acumulada, es veuen exclosos del mercat laboral per l’únic motiu de la seva edat. Conseqüentment, de res els servirà estudiar per reciclar-se o ampliar els seus coneixements, per la qual cosa podem definir aquest sector de la població com Fifty-Ninis: ni treballen ni estudien, però no perquè no vulguin; la seva única preocupació és la de trobar feina. Quan es convencen que ho tenen pelut, acaben optant per l’auto-ocupació, i entren al “meravellós” món dels autònoms.

Fins aquí he escrit en tercera persona, però ben bé ho podia haver fet en primera. En aquests gairebé tres anys que fa que vaig deixar de cobrar nòmina a final de mes, he volgut optar a llocs de treball que, per les seves característiques, m’il·lusionaven. El resultat és que només en un cas el meu currículum ha estat valorat per superar el primer filtre. No és que n’hagi enviat molts perquè ja m’està bé treballar per compte propi, però sí els suficients com per adonar-me’n que m’han descartat només llegir que havia nascut pocs anys abans que l’home trepitgés la lluna per primer cop.

Per què no ens volen? Doncs tan fàcil com adonar-se’n que:

-No ens deixarem explotar com ens vam deixar després de sortir de la Facultat
-No acceptarem l’oferta si no és per un salari digne
-Qüestionarem els mètodes de treball que no ens semblin   raonables

En canvi, les empreses no valoren que:

-Les nostres facultats intel·lectuals continuen intactes
-La nostra experiència supera amb escreix el fet d’haver estudiat màsters i post-graus
-Acumulem anys i anys de formació en intel·ligència emocional aplicada a les relacions laborals
-En molts aspectes, quan alguns hi van, nosaltres ja en tornem
-Som idonis per formar els joves

La recent crisi econòmica ha triplicat a Espanya l’atur entre els majors de 45 anys, que ja significa el 40% del total. De seguir rebent les mateixes “ajudes” de l’administració, aquest col.lectiu es veurà abocat a prestar exclusivament els seus serveis de forma externa, temporal i mitjançant la figura de treballador autònom, un altre lamentable peatge que ens imposa aquest país… però això ja forma part d’un altre post…